La unitat central de procés UCP és el veritable cervell de l'ordinador, la seva missió consisteix a coordinar i controlar o realitzar totes Les operacions del sistema. Es compon d'elements la naturalesa és exclusivament electrònica (circuits).
Les funcions principals de la UCP d'un ordinador són:
· Executar les instruccions dels programes emmagatzemats a la memòria del sistema.
· Controlar la transferència entre la UCP i la memòria o les unitats d'E / S
· Respondre a les peticions de servei procedent dels perifèrics.
La UCP llegeix en forma ordenada la llista d'instruccions, després les interpreta, i posteriorment controla la seva execució de cadascuna d'elles. Les execucions es realitzen en forma consecutiva una darrere l'altra.
Les seves parts principals són les següents:
· El Processador (P). Que al seu torn es compon de:
· La unitat de control (UC): és el centre nerviós de l'ordinador; des d'ella es controla i governen totes les operacions (recerca, descodificació, i execució de la instrucció).
· La unitat aritmètic - lògica (UAL): és l'encarregada de realitzar les operacions elementals de tipus aritmètic (generalment sumes o restes) i de tipus lògic (generalment comparacions)
· La Memòria Central (MC) :
es la part de la unitat central de procés d'un ordinador on estan emmagatzemades les instruccions i les dades necessàries perquè un determinat procés pugui ser realitzat.
PROCESSADORS ACTUALS
Intel: la marca que més ven i la més coneguda gràcies als seus processadors Pentium:::: Intel Celeron D. (gamma baixa) Intel Pentium 4 (gamma mitjana) Intel Pentium D (gamma alta) Intel Core 2 Duo, (la gamma més alta)AMD: és el rival més directe que té Intel. Els micros són exactament igual de compatibles, i usant l'ordinador no notarem en cap moment diferències entre tenir un Intel o un AMD
- Athlon Sempron64 AMB socket AM2: L'alternativa teòricament més econòmica.
- Athlon 64 AMB Socket 939
- Athlon 64 FX-62 AMB Socket AM2. És el més alt de gamma d'AMD
*Dins d'AMD, la millor opció relació qualitat / preu, ara per ara, és el socket 939, ja que, com hem dit, són més barats que els AM2 i igual de ràpids. A més, la memòria DDR que necessiten és més barata que la DDR2.
PERIFÈRICS
Els perifèrics d'emmagatzematge, són uns dispositius en els quals s'emmagatzemen, temporal o permanent, les dades que va a manejar la CPU durant el procés en curs, i que no és possible mantenir en la memòria principal. Suposen un suport fonamental a l'ordinador per realitzar-la habitual.
CLASSIFICACIÓ:
Els perifèrics d'emmagatzematge es poden classificar d'acord a la manera d'accés a les dades que contenen:
• Accés seqüencial.
• Accés aleatori.
Accés seqüencial. L'element de lectura del dispositiu ha de passar per l'espai ocupat per la totalitat de les dades emmagatzemades prèviament a l'espai ocupat físicament per les dades emmagatzemades que componen el conjunt d'informació a la qual es vol accedir.
- Accés aleatori.
Des del mode d'accés aleatori, l'element de lectura accedeix directament a l'adreça on es troba emmagatzemada físicament la informació que es desitja localitzar sense haver de passar prèviament per l'emmagatzemada entre el principi de la superfície de gravació i el punt on s'emmagatzema la informació buscada.
*És evident la reducció de temps que presenta l'accés aleatori davant del seqüencial, però la utilització de la tecnologia d'accés seqüencial es va deure al fet que la implementació de les cintes magnètiques va ser molt anterior a la posada en marxa operativa del primer perifèric d'accés aleatori.
1) D'acord al seu cost:
a. De cost zero: no cal efectuar un desemborsament de diners per poder usar-lo
a. De cost zero: no cal efectuar un desemborsament de diners per poder usar-lo
b. De cost major a zero: és el programari desenvolupat per una entitat que té la intenció de fer diners amb el seu ús.
2) D'acord a l'obertura del seu codi font:
a. De codi font obert: permet tenir accés al seu codi font a través de qualsevol mitjà.
b. De codi font tancat: no té disponible el seu codi font disponible per cap mitjà, ni tan sols pagant. Generalment té aquesta característica quan el seu creador desitja protegir la seva propietat intel · lectual.
3) D'acord a la seva protecció:
c. De domini públic: és el programari que no està protegit per cap tipus de llicència. Qualsevol pot prendre i després de modificar-lo, fer-ho propi.
d. Protegit per llicències: és el tipus de programari protegit amb una llicència d'ús
4) D'acord al seu "legalitat":
a. Legal: és aquell programari que es posseeix o circula sense contravenir cap norma.
b. Il · legal: és el programari que es posseeix o circula violant una norma determinada.
5) D'acord al seu "filosofia":
a. Propietari: reflecteix el fet que la seva propietat absoluta està en mans de qui té els seus drets i no de l'usuari, que únicament pot utilitzar-sota certes condicions.
b. Lliure: és el tipus de programari que dóna a l'usuari la llibertat d'usar-lo, estudiar-lo, modificar-lo, millorar-lo, adaptar-lo i redistribuir-lo, amb l'única restricció de no afegir restriccions addicionals al programari modificat, millorat, adaptat o redistribuït
2) D'acord a l'obertura del seu codi font:
a. De codi font obert: permet tenir accés al seu codi font a través de qualsevol mitjà.
b. De codi font tancat: no té disponible el seu codi font disponible per cap mitjà, ni tan sols pagant. Generalment té aquesta característica quan el seu creador desitja protegir la seva propietat intel · lectual.
3) D'acord a la seva protecció:
c. De domini públic: és el programari que no està protegit per cap tipus de llicència. Qualsevol pot prendre i després de modificar-lo, fer-ho propi.
d. Protegit per llicències: és el tipus de programari protegit amb una llicència d'ús
4) D'acord al seu "legalitat":
a. Legal: és aquell programari que es posseeix o circula sense contravenir cap norma.
b. Il · legal: és el programari que es posseeix o circula violant una norma determinada.
5) D'acord al seu "filosofia":
a. Propietari: reflecteix el fet que la seva propietat absoluta està en mans de qui té els seus drets i no de l'usuari, que únicament pot utilitzar-sota certes condicions.
b. Lliure: és el tipus de programari que dóna a l'usuari la llibertat d'usar-lo, estudiar-lo, modificar-lo, millorar-lo, adaptar-lo i redistribuir-lo, amb l'única restricció de no afegir restriccions addicionals al programari modificat, millorat, adaptat o redistribuït
